«Rosita»

En una Girona grisa i callada, en Josep Maria és un nen que creix entre pel·lícules de videoclub, monstres que existeixen i dones amb poders que ningú no veu. La violència del pare el fa fora de casa i l'acullen els avis, sobretot l'àvia Rosita, enigmàtica i tendríssima, a qui, amb ulls de nen —o qui sap si per alguna cosa més—, ell veu com una bruixa bona. Pep Prieto recompon una infantesa feta de dol, de por, de coses boniques i d'un amor que no demana res, i escriu sobre les dones que aguanten els altres quan tot es trenca.

Resum escrit per Convoca