«Fer cantar els arbres»

Al bosc hi ha un avet roig que fa més de cinc segles que creix, i la Carlota, lutier de setanta anys, ha de decidir si el talla per fer-ne el millor violoncel de la seva vida o el deixa créixer perquè un altre, d'aquí a mig segle, en tregui una cosa encara millor. Mentre dubta, torna el passat dels seus, una nissaga de lutiers on passen de pares a fills l'amor per l'ofici, el que es calla i el que fa mal. Jordi Campoy escriu sobre saber escoltar la fusta, sobre els anys que passen i sobre el que l'art dona a una vida.

Resum escrit per Convoca