«Dins la fossa, una flor»

Un cos que dona fe del que fa mal: d'aquí arrenca aquest poemari sobre la pèrdua. Andrea Monteneri, barcelonina nascuda el 1999, escriu a bocins i amb cites d'altres autors, i observa com una identitat es desfà enmig del dol. La memòria hi apareix com el lloc on provar de refer-se, tot i que el llibre no assegura que es pugui, i les paraules es queden curtes per sortir del desconcert. Entre tanta foscor, hi treu el cap, petita, una esperança.

Resum escrit per Convoca