«D'inflexions»

Poemari que arrenca d'una imatge mecànica: una roda dentada que encaixa amb una altra. El moviment ve de lluny i és el que hi ha; d'ell en surt la modificació, que tan aviat assenta com tomba, i que sempre acaba volent dir alguna cosa. Urpinell escriu des d'aquí, doblegant el llenguatge a veure què hi apareix, i cada modificació el torna al mateix lloc: el mirall ample de la identitat. D'això van les inflexions del títol.

Resum escrit per Convoca