«Com voleu, germans, que canti»

La mare de Joan Pons Bover repetia que s'hauria d'haver casat amb el faroner: de jove va tenir un xicot que guardava el far de la Mola, a Formentera. D'aquesta frase de família en surt una novel·la amb dos temps: dos germans, ell i ella, que es fan vells sota el sostre d'una residència, i la joventut de tots dos. Al darrere hi ha tot el que han viscut les illes des de la guerra, que no ha estat poc ni amable, i la idea que som el que recordem i el que vam estimar. El títol surt d'una cançó d'Eivissa.

Resum escrit per Convoca