«Amb la melsa a la butxaca»

Poemari que parteix, com avisa el títol, de la melsa: l'òrgan que regenera la sang i que aquí oscil·la entre la tristesa i l'enuig. D'aquí surten poemes del dia a dia —un veí que li demana que no truqui al timbre perquè el gos s'espanta, una hora esperant al portal perquè la clau no obre, el potos que cal regar— i un poema que juga amb dos verbs que només es distingeixen per una lletra, «voler» i «volar». Eva Ortega en diu «la dislèxia del desig».

Resum escrit per Convoca